Vés al contingut

Art otonià

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Església de Sant Miquel de Hildesheim, declarada Patrimoni de la Humanitat.

L'art otonià és un estil artístic englobat en l'art preromànic que es va manifestar sobretot en les arts menors. Va desenvolupar-se principalment a Alemanya des de mitjan segle x fins a mitjan segle xi, durant la dinastia saxona del Sacre Imperi Romanogermànic, i va acabar amb el final del regnat d'Otó III.[1][2]

L'imperi otonià, anomenat així per referència al seu primer regnant Otó el Gran,[3] abastava territoris de l'actual Alemanya, Suïssa, i nord i centre d'Itàlia. Per consolidar el seu poder i prestigi va impulsar la creació artística dins el seu territori, fet que va coincidir temporalment amb un període de creixement i reforma a l'església, i això va generar una atmosfera molt favorable pel desenvolupament de les arts. A aquest ressorgiment de les arts, se li ha dit també "renaixement otonià", en el mateix sentit que es parla de "renaixement carolingi" per a referir-se al ressorgiment posterior a la coronació de Carlemany en l'any 800.[4][5]

Voris de Magdeburg
Voris de Magdeburg

El concepte d'art otonià va ser creat l'any 1890 per Hurbert Janitscheck. En l'art otonià hi van confluir tres tradicions: l'antiguitat tardana (especialment de l'art del nord d'Itàlia) el període carolingi, i l'art de l'Imperi Romà d'Orient. Gran part de la producció artística otoniana es va fer en monestirs i es caracteritza per tenir un contingut principalment religiós. A nivell estètic és un estil més decoratiu que descriptiu, amb un punt carregós, i posa molta atenció en l'expressió i utilitza colors intensos, a diferència d'estils anteriors més sobris i naturalistes com ara l'art carolingi.[4][6][5]

Podem trobar la majoria d'expressions artístiques d'aquest estil en la pintura, la talla de vori i l'escultura. Mentre que les talles de vori van ser creades amb una finalitat principalment litúrgica, les escultures d'aquest estil van ser concebudes a gran escala i amb un ús preeminent del bronze. També cal destacar especialment l'orfebreria otoniana, sobretot pel que fa als relleus dels altars i a les portades de manuscrits.[3] Pel que fa a l'arquitectura, hi trobem menys expressions i són molt més conservadores, ja que la majoria són només una racionalització de l'estil carolingi.[4][6]

Algunes de les obres més destacables de l'art otonià són les sitres de Godofred i Basilewsky, el Codex Aureus d'Echternach, L'expulsió d'Adam i Eva de les portes de Bernward a la catedral d'Hildesheim, els voris de la Dedicació de Magdeburg, la creu de Gero de la catedral de Colònia, i la placa de vori de Tres dones santes al sepulcre.[5]

Referències

[modifica]
  1. Reading Medieval Latin, de Kenneth Sidwell. Editorial Cambridge University Press, 1995. (anglès)
  2. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.139. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 6 desembre 2014]. 
  3. 3,0 3,1 «Ottonian art» (en anglès). DOI: 10.1093/oi/authority.20110803100257692. [Consulta: 12 abril 2021].
  4. 4,0 4,1 4,2 «Ottonian Art». MET. [Consulta: 6 abril 2021].
  5. 5,0 5,1 5,2 «Ottonian Art Definition, Paintings, Sculptures Artists and Artworks» (en anglès americà). [Consulta: 12 abril 2021].
  6. 6,0 6,1 «Ottonian art» (en anglès). [Consulta: 6 abril 2021].

Vegeu també

[modifica]